Què està passant?

Com molts em pregunto què està passant. Porto dies movent-me entre la incredulitat, l'esperança, l'eufòria i la decepció, una muntanya russa que canviava ja no per dies ni per hores sinó a vegades per minuts. I després de tant desconcert estic intentant encaixar les peces tan racionalment com puc. Vagi per endavant que aquestes ratlles són una mera elocubració, sense cap fonament informatiu. No sé res que vosaltres no sapigueu. Aquest és un relat obert a  totes les esmenes i idees que vulgueu sumar-hi:

Així doncs em disposo a posar en primer lloc les peces orfes de raó sobre el taulell, i després intentaré encaixar-les:

1. Per què després de l'1-O no es fa una DI amb l'opinió pública internacional sensibilitzada amb el que havia passat a Catalunya?

2. Per què Tusk fa el discurs que fa a l'entrega dels premis Princesa d'Astúries?

3. Per què Puigdemont estava disposat a convocar autonòmiques unilateralment?

4. El govern espanyol havia acceptat retirar el 155 a canvi de les eleccions?

5. Quin interès podria tenir Espanya en unes autonòmiques que ho deixin tot com està?

6. Per què després de renunciar a convocar-les es fa una DI?

7. Per què Tusk immediatament després avisa a Espanya que no faci servir la força?

8. Per què no es fa una crida a la mobilització i es treu la gent a controlar el país i a fer efectiva la DI?

9. Segons alguns mitjans el Govern demana als càrrecs de la Generalitat que acceptin el seu relleu sense oposar resistència. Per què?

10. Per què ho accepta la CUP?

11. Per què ho accepta l'ANC?

12. Per què ho accepta Òmnium?

13. Per què el Govern espanyol finalment renuncia a aprofitar el 155 per controlar TV3, Catalunya Ràdio i Ensenyament?

14. Per què l'estat espanyol renuncia a tenir 6 mesos abans de les eleccions per muntar una administració de confiança i sotmesa als seus interessos?

15. Per què l'Estat no il·legalitza els partits independentistes per garantir-se un govern unionista a la Generalitat?

16. Per què Junqueras escriu "els propers dies haurem de prendrendre decisions i no sempre seran fàcils d'entendre?"

17. Per què alguns líders europeus anuncien que vindran a fer campanya a favor de l'unionisme a Catalunya?

Potser vosaltres teniu més preguntes sense resposta. Si us plau afegiu-les per intentar confirmar o refutar el relat que ara intenentaré fer:

Comencem per la pregunta 1. La resposta em sembla la més clara. No es fa una DUI perquè per sota del nivell del que sabem el comú dels mortals estan passant coses. Està clar que hi ha una negociació oberta que força al Govern català a renunciar en aquell moment a la DI. Deien en que el propi Tusk va trucar una hora abans de la DI a Puigdemont i després ho van desmentir. Jo crec que la trucada va existir, i li va fer una oferta en ferm a Puigdemont que va creure prou interessant com per parar màquines i valorar-la. De fet segurament incloïa algun tipus de compromís explícit del govern espanyol. Però el govern Espanyol, com sempre, havia mentit a Tusk només per frenar la DI. I arribem al punt 2. Per això Tusk va fer el discurs que va fer davant del rei, tractant-los de mentiders. 

3. Però després d'això les negociacions van seguir. De portes enfora el Govern Espanyol va seguir amenaçant i tensant la corda i això a ulls del sobiranisme feia cada dia més incomprensible que no s'aixequés la suspensió de la Declaració d'Independència. I crec que Puigdemont va arribar a un compromís personal (segurament a l'esquena de Junqueras i la CUP): convocar eleccions tutelades per la UE en les quals les dues parts estaven disposades a acceptar els resultats i suspendre el 155. Per tant en resposta al punt 4 crec que sí, el govern espanyol estava disposat e retirar el 155 a canvi d'eleccions. I en resposta al punt 5 Espanya no tindria cap interès en unes eleccions obertes sense il·legalitzar els partits independentistes a no ser que existís un acord de l'estil del que he exposat.

Però Puigdemont va calcular molt malament les conseqüències internes pel sobiranisme d'aquest acord, especialment si no es podia explicar (Espanya s'hauria vist forçada a negar-lo i renunciar-hi si s'hagués fet públic). Junqueras no ho va acceptar, tampoc la CUP i al carrer l'ambient era d'autèntica revolta contra el propi Govern (jo inclosa). I crec que a moltes bandes es decideix fer un gir de guió, allò de canviar-ho tot perquè no canviï res. Punt 6: fer una DI sense fer-la efectiva. 7. Tusk immediatament recorda Espanya que no pot fer servir la força. 8. La Generalitat ja ha fet el gest de força per mantenir la cohesió interna però no el pot fer efectiu per no trencar l'acord. Alhora el govern Espanyol es veu forçat a tirar endavant el 155 per no veure's desautoritzat però es pacten certes coses per no prendre mal. Els càrrecs de confiança acceptaran els seus relleus, i el govern espanyol accepta els punts 13, 14 i 15. Segurament l'acord inclou convocar les eleccions amb la màxima immediatesa, abans de Nadal per evitar que tot es torni a torçar.

Els punts 10,11 i 12 s'expliquen amb una única resposta: perquè en cadascuna d'aquestes organitzacions hi ha gent (la justa i la necessària) que està al corrent de què està passant.

Certament el sobiranisme està en condicions de fer inaplicable el 155, per això el gripau d'unes autonòmiques serà molt difícil d'empassar i Junqueras avui i Puigdemont ahir comencen a preparar l'opinió pública (16). No sé en quin punt estem però si el que dic és cert està clar que serà imprescindible comptar amb la participació de les CUP, sinó estem perduts. 

Europa es volcarà amb els partits unionistes perquè hi veurà una via per tancar definitivament el conflicte (17) i per això també la manifestació unionista d'avui a Passeig de Gràcia (que malgrat el que diguin ha sigut un fracàs de participació).

Aquesta és la meva tesi. Us animo a col·laborar per afinar-la o refutar-la. Gràcies!

#ElTuitMésImportant

Fa uns mesos vaig estar a punt de morir. Per sort me'n vaig sortir, però la meva vida va canviar per sempre. Normalment m'incomoda parlar de la meva esfera privada, i en general intento evitar-ho, però avui crec que l'ocasió s'ho val i faré una excepció.

Portava dies amb sensació de cansament, vaig perdre dos quilos en una setmana tot i tenir una gana de llop i haver augmentat considerablement la ingesta d'aliments. Tenia una sensació permanent de set que em feia beure aigua constantment. A banda d'això no em trobava especialment malament. Les alarmes només van saltar quan vaig passar una nit en blanc perquè havia d'anar constantment al lavabo.

L'endemà vaig anar al CAP i em van derivar d'urgència a l'hospital on em van ingressar immediatament. Vaig patir el que popularment es coneix com a debut diabètic. El quadre clínic va ser cetoacidosis diabètica sense coma. Segons els metges em va anar d'unes sis hores. Si m'hagués quedat a casa l'endemà no m'hauria despertat. I insisteixo, no em trobava especialment malament.

Per mi fins aquell dia la diabetis era tenir el 'sucre alt'. D'aleshores ençà me n'he convertit en una experta per la força. I aquí faig un parèntesi perquè pugueu entendre què va passar durant aquells dies (bé, de fet el què havia estat passant durant els últims dos mesos).

En el meu cas em van diagnosticar diabetis tipus I, que és la més severa. Les cèl·lules del cos, per funcionar, necessiten consumir constantment oxigen i glucosa. Si aquest subministre es talla les cèl·lules moren. La insulina és una hormona que produeix el pàncrees de forma natural i que permet l'absorció i l'emmagatzematge (al fetge, als músculs i al teixit adipós) de la glucosa que tenim en sang. El pàncrees és capaç de produir més o menys insulina en cada moment en funció dels nivells de glucosa, i això és tant com dir que ho fa cada cop que ingerim aliments i que ho fa en la quantitat precisa.

El desastre s'esdevingué (insisteixo, en el meu cas, perquè hi ha altres tipus de diabetis) quan el meu pàncrees va deixar de produir insulina a causa d'un trastorn autoimmunitari. El meu sistema immunitari havia atacat les cèl·lules productores d'insulina i les havia mort ja en un 90%.

La primera conseqüència d'això és que les cèl·lules del cos no  són capaces de processar la glucosa que hi ha en sang ni de transformar-la i emmagatzemar-la en forma de greixos (per això la gana). Els nivells de glucosa es disparen i les cèl·lules han de buscar fonts alternatives d'energia, i comencen a consumir greixos prèviament acumulats (per això la pèrdua de pes) mentre els nivells de glucosa pugen i pugen en sang. I com a conseqüència del consum d'aquests greixos apareix un subproducte altament tòxic: les cetones. Si s'acumulen en nivells excessius en sang poden dur a un coma, a la mort o deixar seqüeles de per vida. En resum, m'estava emmetzinant.

No hi ha cap causa coneguda per aquest trastorn autoimmunitari. Cap. Ni la dieta, ni l'activitat física, ni cap factor ambiental. En el meu cas tampoc hi havia cap antecedent familiar. Per tant no val la pena perdre ni un segon interrogant-se a un mateix sobre què hauries pogut fer o deixar de fer: res. Després de dècades de funcionar bé el meu sistema immunitari ha embogit. A la primera visita a l'hospital de dia, encara vaig preguntar innocent, si hi havia alguna possibilitat de remissió o curació. Es va sentir un sec, lacònic i contundent "no".

I aquí comença una nova vida. Has d'aprendre a fer de pàncrees. I ho has de fer molt bé. Una exposició llarga a valors per sobre dels normals de glucosa afecta la microcirculació. Per tant els òrgans i les parts més sensibles del cos queden exposats. Això inclou possibilitat de ceguesa, amputació d'extremitats o problemes renals i cardíacs. Així, d'un dia per l'altre i sense trobar-te gaire malament. I a l'extrem contrari, una dosi mal calculada d'insulina, et pot produir una baixada de glucosa que et pot portar al coma o a la mort en qüestió de minuts si ningú et troba. Per no parlar de la possibilitat de caure i fer-se mal o de patir un accident de cotxe (tot i que de les primeres coses que aprens és a aturar-te davant el més mínim símptoma).

Així doncs l'endemà de sortir de l'hospital comences la teva nova vida, aprenent a comptar els hidrats de carboni dels aliments (que un cop digerits es converteixen en glucosa) i com compensar-los amb insulina. Descobreixes que hi ha insulines ràpides (per cobrir la ingesta d'aliments) i insulines lentes (que et donen la base per viure), acabes amb els dits com un colador de tant mesurar-te i comences conèixer el teu cos que no para de donar-te ensurts en forma d'hiperglucèmies i hipoglucèmies per la inexperiència. Et fas assídua de la consulta dels educadors i dels endocrins, i al començament l'hospital es converteix en la teva segona casa. He de dir que he trobat uns professionals increïbles i no podem fer més que felicitar-nos pel sistema de sanitat pública que tenim. Després poc a poc et vas convertint en un expert en nutrició i descobreixes que els aliments a més a més d'una quantitat d'hidrats tenen un índex glucèmic que fan que s'absorbeixin a velocitats diferents, i això et permet afinar encara més amb la insulina. També descobreixes que cada dia és diferent i que fent exactament el mateix a vegades el resultat és divergent. I molts mesos després, encara no m'he atrevit a menjar un arròs, un plat de pasta o una pizza per por que la quantitat d'insulina que m'hauria de punxar em pogués provocar una hipoglucèmia. Però tot arribarà.

En general la meva vida no ha canviat substancialment. He hagut d'incorporar, això sí, alguns hàbits nous, menjo diferent i, sovint, si surto a menjar fora, als restaurants no em saben donar les indicacions mínimes per saber quant m'he de punxar. A casa, i a la feina tinc rescats de glucosa injectable (glucagon) per si algun dia em quedo inconscient per una hipoglucèmia, i porto sempre amb mi bombons de xocolata o un sobret de sucre. Em punxo insulina un mínim de 4 vegades al dia més tots els controls que em faig abans i després de menjar i algun més si no em trobo bé. I he hagut d'adquirir nous i disciplinats hàbits amb l'esport que m'ajuda molt a regular els nivells de glucosa (especialment a les tardes quan la insulina lenta que em punxo cada nit deixa de fer efecte). La màquina de mesurar glucosa i la ploma d'insulina s'han convertit en les meves inseparables companyes. I a vegades quan m'he hagut de punxar en públic he sentit alguna mirada inquisitorial clavada al meu clatell: em sap sap greu, però no estic disposada a condicionar la meva vida més del que ja me la condiciona la pròpia diabetis. A qui no li agradi que no miri.

Em cuido tant com puc i tinc la íntima esperança que no moriré diabètica perquè hi haurà cura abans. Em somnio passejant per qualsevol passeig marítim a l'estiu i seient a una terrassa a menjar despreocupadament una gran copa de gelat. I de tant en tant em permeto punxar-me una mica més d'insulina i cometre algun pecat dolç.

En el meu cas la cura requeriria de dos tractaments: en primer lloc la medicina hauria de ser capaç de regenerar del cèl·lules pancreàtiques que produeixen la insulina. En això crec que la ciència hi està relativament a prop amb teràpies amb cèl·lules mare. I en segon lloc caldria controlar el meu sistema immunitari perquè no les tornés a atacar. I en això crec que el més calent és a l'aigüera.

I per si no fos poc, hi ha raons per la desconfiança: d'entrada la diabetis tipus I només representa el 5-10% del total de casos de diabetis diagnosticats, i això la fa particularment poc interessant per la recerca privada. I per altra banda cada diabètic fa una elevada despesa farmacèutica, o sigui que, excepte el propi sistema públic de sanitat, no sembla que ningú hagi de tenir excessiva pressa per curar-la. Un capítol a part mereix la informació que es proporciona als pacients, pràcticament tota editada per laboratoris i distribuïda per visitadors mèdics i que en general incita a més consum d'hidrats de carboni (i per tant de més insulina per compensar-los) del què seria dietèticament raonable (en tot cas molts més dels que consumia abans de ser diabètica), però això ja seria un altre capítol.

Per això és tant important La Marató de TV3 d'avui. Ens hi juguem molt milions de persones de tot el món. No sé si tindrem gaire oportunitats més de finançar projectes de recerca desvinculats a les empreses que ens venen la insulina. I no és descabellat pensar que potser t'hi jugues molt tu. Per això et demano de tot cor que a poc que puguis truquis al 905 11 50 50.

Mil gràcies per endavant.

No ens feu combregar amb rodes de molí

No puc més. Si apareix una vegada més al meu timeline l'article de l'Enric Hernández (director de El Peródico) "No nos señaléis" us prometo que agafo el mòbil i el llenço a la tassa del vàter. Només tinc dos qualificatius: cínic i insultant. I que no pateixi l'Enric si mai arriba a llegir aquestes ratlles en algun racó fent veure que mai han existit, no escric per faltar-li el respecte, estic disposada a argumentar aquesta afirmació. 

No ens feu combregar amb rodes de molí. No som radicals ni defensem posicions extremes. Som d'esquerres, de dretes, d'extrema esquerra, conservadors, ateus, lesbianes i gent de missa. Però tenim una cosa en comú: un projecte de llibertat amb unes arrels profundament democràtiques. I sí, si som majoria exigim que se'ns respecti aquesta majoria, igual que no acceptaríem que aquest projecte pel qual lluitem s'imposi a ningú si no ho som. Per tant que ningú ens posi a l'extrem oposat de l'unionisme, que no accepta que es voti, que no ens reconeix com a nació i que sistemàticament quan té oportunitat ataca violentament la cultura, la llengua i el pensament que no els és propi. 

Això no és un pèndol que va de banda a banda i té un centre des d'on uns quants el miren passar cap a un cantó i cap a l'altre. No. Això va d'una mobilització sense precedents a Europa per la conquesta de nous drets civils, profundament arrelada en fonaments democràtics. I al davant hi ha gent que legisla i governa sistemàticament contra un poble i els que diuen estar al mig miren cap a una altra banda quan no actuen activament en pro del statu quo involucionista. Això ja ni tan sols va de sentir-se català o espanyol.

Això va de gent que pretenen fer veure que Catalunya es va inventar amb la transició. De gent que tanca televisions i ràdios perquè no els agrada com parlen o com pensen. De gent que s'inventa fronteres administratives que la llengua i la cultura no han conegut durant segles. I quan els convé s'inventen fins i tot llengües. De gent que diu que la llengua catalana és espanyola mentre per darrera li fot una garrotada ignorant (o fent-ho veure) que es parla en quatre estats (i esperem que ben aviat en cinc). Això va de gent que defensen el dret a la ignorància a l'escola en pro de crear dues comunitats lingüístiques (una bilingüe i una de monolingüe en espanyol) que faci del tot impossible viure amb normalitat en català com ja passa en molts territoris amb els quals compartim llengua. Això va de gent que té el poder per negar-nos qualsevol voluntat d'administrar-nos com a comunitat, com a cultura i que l'exerceix en nom d'una majoria que en el millor dels casos ignora la nostra realitat.

I davant d'aquesta gent hi ha un poble armat només amb unes formidables conviccions democràtiques. I això és molt poderós, perquè no distingeix per raó de llengua, ni tan sols per sentiment de pertinença. Per això al tram on vaig participar de la Via Catalana fins i tot costava sentir parlar català, i a mi m'hi van sentir parlar romanès.

No ens feu combregar amb rodes de molí. No hi ha dos extrems del pèndol i una gent que s'ho mira des del mig. Hi ha un formidable moviment per conquerir nous drets civils i col·lectius i en front aquells que els neguen, que són els que avui construeixen i controlen les estructures de poder. I quedar-se al mig vol dir quedar-se al costat d'uns i no dels altres. Així ho sento i així ho proclamo. 

I de ben segur que si mai triomfem ens equivocarem, potser fins i tot cometrem els mateixos errors. Però de tot cor li dic senyor Enric Hernàndez que a poc que això passi, a poc que jo en sigui conscient estaré a primera fila per combatre-ho, i si cal al seu costat.

Però no em faci combregar avui amb rodes de molí. Vostè no pot estar al mig perquè els costats no són simètrics, però sobretot perquè no hi vol ser. 

DECLARAŢIA DE SUVERANITATE ŞI DREPTUL DE A DECIDE AL POPORULUI CATALAN

Preambul

Poporul catalan  , de-a lungul istoriei sale, şi-a exprimat in mod democratic dorinţa de a se auto-guverna in scopul îmbunătăţiri progresului, prosperităţii populaţiei ,egalităţii de şanse pentru toţi cetăţenii asa cum întărirea culturii şi identităţii colective.

Auto-guvernarea Cataloniei se bazează  de asemenea in drepturile istorice ale poporului Catalan, in instituţiile seculare si in tradiţia juridică catalană. Parlamentarismul catalan  are bazele sale în Evul mediu, prin adunarea de Pau i Treva şi Cort Comtal.

În secolul XIV a fost creată Diputació del General sau Generalitat . Acestă deputăţie câstiga din ce in ce mai multă autonomie până când ajunge să acţioneaze în secolele XVI şi XVII-lea ca Guvern al Principatului de Catalonia.  Odată cu, căderea Barcelonei în 1714 după Războiul de Succesiune, Felip V aboleşte prin Decretul de Nova Planta dreptul public catalan şi instituţiile de auto-guvern.

Acest itinerar istoric a fost partajat cu alte teritorii, lucru care a creat un spatiu lingvistic comun, cultural, social şi economic, cu vocaţia de al consolida si promova prin recunoaștere reciprocă.

Pe parcursul secolului XX dorinţa poporului catalan de auto-guvernare a fost constantă. Crearea Mancomunitat de Catalunya în 1914 a fost primul pas în recupererea autonomiei, abolită de dictatura lui Primo de Rivera. Odată cu proclamarea celei de-a Doua Republică Spaniolă in 1931, se infiinţează guvernul Catalan cu numele de Generalitat de Catalunya, care aprobă un statut de autonomie.

Guvernul Catalan a fost abolit în 1939 de generalul Franco, care a instalat un regim dictatorial, ce a durat până în 1975. Dictatura a avut o rezistenţă activă atât din partea poporului Catalan cât şi din partea Guvernul Cataloniei. Unul dintre punctele culminante ale luptei pentru libertate este crearea în 1971 a Adunării Cataloniei cu numele de Assamblea de Catalunya.

 Aceasta a fost creată inainte de recuperarea Generalităţii cu titlu provizoriu, cu întoarcerea presedintelui din exil în 1977. În perioada de tranziţie democratică şi în contextul noului sistem autonomic definit de Constituția spaniolă din 1978, poporul Catalan aprobă prin referendum Statutul de Autonomie a Cataloniei în 1979 .Primele alegeri parlamentare au loc în 1980.

În ultimii ani, în aprofundarea democraţiei, majoritatea forţelor sociale şi politice catalane au creat măsuri de transformare ale cadrelor politic şi juridic. Cea mai nouă se materializeaza în procesul de reformă al Statutul de Autonomie a Cataloniei iniţiat de Parlament în 2005. Dificultăţile şi negativele din partea instituţiilor statului spaniol, inclusiv sentinţa 31/2010 dictata de Tribunalul Constituţional comportă negarea radicală a evoluţiei democratice si a vointei colective a poporului Catalan  în statul spaniol şi creaza bazele involutiei de auto-guvernare, care este exprimata cu totală claritate în aspectele politice, financiare, sociale, culturale si lingvistice.

Poporul Catalan si-a exprimat în diverse moduri voinţa de a depăşi situaţia actuală de blocaj în statul spaniol. Demonstrațiile masive din 10 iulie 2010, cu sloganul " Suntem o naţiune, noi decidem ", şi 11 septembrie 2012, cu sloganul", Catalonia un stat nou in Europa», sunt expresia de respingere a cetăţenilor faţă de lipsa de respect pentru deciziile poporului Catalan.

Pe 27 septembrie 2012, Parlamentul Cataloniei prin rezolutia 742/IX, constată nevoia poporului Catalan  de a-şi determina viitorul colectiv  în mod liber şi democratic printr-o consultare. Ultimele alegeri parlamentare, pe 25 noiembrie 2012, au exprimat şi confirmat aceast lucru de formă clara şi inequivocă.

Pentru a efectua acest proces, Parlamentul Cataloniei reunit in prima sesiune a celei de-a zecea legislatură, reprezentând vointa poporului Catalan  exprimată democratic la ultimele alegeri, adoptă următoarea declaratie de suveranitate si dreptul de a decide al poporului Catalan:

DECLARAŢIA DE SUVERANITATE ŞI DREPTUL DE A DECIDE AL POPORULUI CATALAN

Conform voinţei majoritare a poporului Catalan exprimată democratic, Parlamentul a convenit să înceapă procesul pentru a face posibilă exercitarea dreptului de a decide , astfel incât poporul Catalan  isi poate decide viitorul politic colectiv, în conformitate cu următoarele principii:

-Suveranitatea. Poporul Catalan  are prin motive de legitimitate democratică caracter de subiect politic şi juridic suveran.

- Legitimitate democratică. Procesul de exercitarea dreptului de a decide va fi democratic garantizând in special pluralitatea optiunilor şi respectul fată de acestea , prin deliberari şi dialog în cadrul societătii catalane, cu obiectivul ca declaraţia rezultată să fie expresia voinţei populare, care va fi garanţia fundamentală al dreptului de a decide.

- Transparenţă. Se vor oferi toate instrumentele necesare pentru ca intregul populaţiei Cataloniei şi societăţii civile să dispună de toate informaţiile şi cunoştinţele adecvate pentru a exercita dreptul de a decide şi de promovare a participării lor în acest proces.

- Dialogul. Se va dialoga si negocia cu statul spaniol, cu instituţiile europene şi comunitatea internaţională.

- Coeziunea socială. Se va garanta coeziunea socială si teritorială a ţării şi dorinţa exprimată de societatea Catalană de a menţine Catalonia ca un singur popor.

-Europeism. Se vor promova si apăra principiile fundamentale ale Uniunii Europene, în special drepturile fundamentale ale cetăţenilor, democraţia, solidaritatea între popoarele Europei şi increderea in progresul economic, social şi cultural.

- Legalitatea. Toate cadre juridice existente vor fi folosite pentru consolidarea democratică şi exercitarea dreptului de a decide.

- Rolul Parlamentului. Parlamentul, ca instituţie ce reprezintă poporul Catalan , are un rol principal în acest proces şi prin urmare, ar trebui acordate şi specificate mecanismele şi dinamica de lucru care asigura acest principiu.

- Participarea. Parlamentul Cataloniei şi Guvernul trebuie să facă participanţi activi ai acestui proces intreaga populaţie locală şi maximul de forţe politice , agenţi economici şi sociali, organizaţii culturale si civice, şi trebuie să specifice mecanismele care garantează acest principiu.

 Parlamentul încurajează toți cetățenii să fie protagonişti activi în procesul exercitării  democratice a dreptului de a decide.

Palatul Parlamentului , 22 Ianuarie 2013

Pastisseria Escribà

Bon dia Sr. Escribà,

Em resulta molt difícil escriure-li aquestes ratlles. Sé que vostè és un referent nacional, una d’aquelles persones de primera línea, un treballador incansable que busca sempre l’excel·lència i és referent de grans cuiners com Ferran Adrià. És per això que en primer lloc vull mostrar-li la meva més sincera admiració i respecte.

Jo sóc de fora, però un bon client meu, el Sr.Pellicer, m’ha parlat molt de vostè i també un amic seu que un dia va venir, un tal no sé què Lleida. Bé sigui com sigui  em van estar parlant de les meravelles que vostè fa amb la xocolata.

I és per això que li escric, per parlar de negocis, però vaja penso que primer fóra millor que ens coneguéssim una mica.

Quedo doncs a l’espera de les seves notícies.

Atentament,

CATALINA IONESCU

Sra. Ionescu,

Permeti’m felicitar-la per l’excel·lent català que escriu, realment sorprenent per una persona nouvinguda. Li agraeixo de tot cor tots els elogis i em poso a la seva disposició per tot el que necessiti ja que el Sr. Escribà actualment  es dedica sobretot, com ens agrada dir, a “crear ilusiones”.

Pel que entenc del què em diu, vostè està interessada en algun servei especial. Des de 1906, any en què la pastisseria va obrir les seves portes com a forn de pa, sempre ens hem destacat per la nostra creativitat. Oferim tota mena de serveis a mida, des de pastissos a murals comestibles. Li suggereixo que visiti la nostra pàgina web, on de ben segur hi trobarà inspiració: 

 http://www.escriba.es/base_cat.html

Per empreses també podem dissenyar tota mena de productes personalitzats, amb la marca o la imatge corporativa que pugui necessitar. Hem col·laborat per exemple a la inauguració del Museu d’Art Contemporani de Vitry-Sur-Seine (París), presentacions d’equips de Fórmula 1 i també presentacions de campanyes d’empreses com Samsonite, Danone o Dodge. La setmana que ve organitzem el càtering per a la inauguració d’una prestigiosa joieria francesa al Passeig de Gràcia on la nostra gama Candy Glam Rings lluirà en tot el seu esplendor.

http://www.escriba.es/candyglamrings/index2.html

Si ho vol en podríem parlar en persona, i la convidarem a venir a visitar el nostre show-room de pastisseria, el primer del món dedicat als dolços.

Salutacions,

Xxxx

Pastelería Escribà, no sólo hacemos pasteles, creamos ilusiones

Benvolgut Xxxx,

Si no li fa res tracti’m de senyoreta, això de senyora sempre m’ha fet sentir gran.

Veig que no ens costarà gaire entendre’ns. El que volia és exactament això, un servei especial. Lamentablement visc a Reus i estic sense cotxe. Tinc un tema pendent de tancar amb Serveis Funeraris de Barcelona, que si sortís em facilitaria molt poder venir a visitar-los, però és una història una mica llarga i ara no ve al cas. De seguida que em sigui possible li ho faré saber.

Quedo a l’espera d’informació addicional sobre els serveis especials.

Atentament,

CATALINA IONESCU

Sta. Ionescu,

M’hauria  de dir quina mena de servei especial li interessa. Bé deu tenir alguna idea. Necessitem que ens orienti una mica. És per una empresa? Per fer-li una sorpresa a algú? Per alguna mena de certamen o commemoració? Vol posar-hi alguna imatge corporativa? Necessitarem una mínima informació per fer-nos una idea de quines són les seves necessitats, i a partir d’aquí li farem propostes.

Salutacions,

Xxxx

Pastelería Escribà, no sólo hacemos pasteles, creamos ilusiones

Benvolgut Xxxx,

No s’ho prengui malament, però això d’acomiadar-se amb “salutacions” sempre m’ha sonat a castellanada.

Pel que fa al servei especial no és per cap empresa, aniversari, commemoració ni res que s’hi assembli, és tot per mi. No sé quanta xocolata hi posen, però jo crec que amb un pastís normalet ja faré.

Atentament,

CATALINA IONESCU

Sta. Ionescu,

No s’ho prengui malament, però un pastís de xocolata no entra dins el que considerem “serveis especials”. Pot venir a comprar un pastís quan vulgui tant a la nostra botiga de Gran Via de les Corts Catalanes com a la de les Rambles de Barcelona.

Cordialment,

Xxxx

Pastelería Escribà, no sólo hacemos pasteles, creamos ilusiones

Benvolgut Xxxx,

Veig que vostè és de la broma, m’ha deixat bocabadada, com m’ha parafrasejat  per driblar-me. Miri, crec que hi ha hagut algun malentès. De fet ja m’estranyava que s’obrís tan ràpidament. No sé si tenen algun codi secret per filtrar els clients, en tot cas el desconec.

A veure si ara ens entenem: vull un pastís de xocolata especial, d’aquests que vostè diu que “crean ilusiones”. Doncs això, que  vull tenir “ilusiones de colores”, i si pot ser de xocolata afganesa millor que de marroquina.  Espero que aquesta informació sigui suficient, prou completa i prou explícita per posar en marxa tota la seva capacitat creativa.

Quedem entesos, doncs, espero un pastís de xocolata especial, digui’m com ho he de fer perquè me l’enviïn, si el puc pagar a l’entrega, i si us plau, matem el tema d’una vegada que ja portem tres dies discutint el sexe dels àngels.

Atentament,

CATALINA IONESCU

Sta. Ionescu,

Vull pensar que es tracta d’una broma.

NO EM FACI PERDRE MÉS EL TEMPS

Xxxx

Pastelería Escribà, no sólo hacemos pasteles, creamos ilusiones

Benvolgut Xxxx,

No s’enfadi amb mi. Entenc perfectament el risc que pot suposar per vostès un client nou de serveis especials. Cregui’m, amb mi està del tot segur.  De fet aquesta comanda seria només el començament. Tinc pensats per vostès mercats molt més suculents.

Em feia una mica de por explicar-li-ho d’entrada, per allò que es poguessin pensar que anava de farol,  però ara que ja ha vist que parlo molt seriosament els hi ho explicaré per eliminar suspicàcies. Tinc un comprador interessat en la mona “especial” que van col·locar a l’aparador per Setmana Santa. Sí, sí, tota sencera. Li he passat les seves dades i es posarà en contacte amb vostè en breu. Li recomano que amb ell no faci broma perquè és un home recte que va per feina, i està disposat a pagar bé però aviso que encaixa malament els tripijocs i les martingales. Jo vaig amb un cinc de comissió, un cop vostès ja hagin cobrat, això sí.

De totes maneres li asseguro que això és una minúcia al costat del negoci que els vull proposar de fer amb mi.  No m’ho puc treure del cap des de que em va explicar allò de la joieria francesa que inaugura botiga al Passeig de Gràcia i que els han contractat a vostès per fer el pica-pica altrament conegut com a càtering.

He de confessar que la seva gama Candy Glam Rings s’ha convertit en una font d’inspiració inesgotable per mi, i he de reconèixer que l’execució és exquisida i que els pedrots, de ben segur,  no tenen res a envejar als que hi haurà exposats el dia de la inauguració.

El pla és el següent: Puc convèncer unes quantes amigues de moral distreta perquè vinguin a repartir canapès lleugeres de roba. Cregui’m, són extraordinàriament persuasives i tindran el personal concentrat amb altres menesters. Mentrestant jo faré el canvi.

Evidentment no els hi he explicat a les meves amigues quin és el propòsit últim perquè són una mica garses,  però crec que com a pagament  acceptarien que vostès els dissenyessin algunes joguines d’aquestes que “crean ilusiones” de xocolata. Sobretot perquè pobretes, amb això de la crisi, la competència s’està posant molt dura al Camp de Tarragona, i poder oferir serveis amb joguines Escribà els podria servir per diferenciar-se de la competència. Sense comptar que per vostès podria obrir una nova línia de productes i arribar a un nou àmbit geogràfic.

La meva amiga Elena Pavel té uns quants dissenys fets i aquesta setmana es posarà en contacte amb vostès per començar a treballar-hi.

Si us plau, parli-ho amb el senyor Escribà, estic convençuda que serà del seu interès i no tenim gaire temps per organitzar-ho tot.

Quedo a l’espera de les seves notícies.

Atentament,

CATALINA IONESCU

Serveis Funeraris de Barcelona

Benvolguts senyors,

M’adreço a vostès per saber on podria consultar les tarifes.

Gràcies per endavant!

Catalina Ionescu

Senyora Ionescu,

Pot consultar les nostres tarifes completes a la pàgina web de Serveis Funeraris de Barcelona http://www.sfbsa.es

Vagi a “productes i serveis” à “Taxes i tarifes”

També hi trobarà completa informació de tots els nostres serveis i instal·lacions. Quedo a la seva disposició per qualsevol aclariment que necessiti.

Atentament,

Xxxx

Atenció al client de Serveis Funeraris de Barcelona S.A.

Benvolgut Xxxx

Ostres, vostès són molt bons. Tenen un servei d’atenció al client i tot. No vull fer humor negre, però no em negarà que té gràcia. He estat mirant atentament les seves tarifes, i si li he de ser sincera no he entès un borrall. No em queda gaire clara la diferència entre un servei “Esfera” i un servei “Argos” a banda de la creu feta en fibra. Tampoc no em queda gaire clar perquè alguns serveis incorporen “materials absorbents”al taüt i d’altres no. Per contra, intueixo que deu ser molt interessant i recomanable la part de “Serveis Ecològics Desmuntables” tot i que em sembla que m’estimo més que no m’expliquin què desmunten.

De totes maneres jo més aviat estava interessada en llogar un panteó familiar al cementiri de Montjuïc i això no he estat capaç de trobar-ho enlloc. Si em pogués fer arribar aquesta informació li estaria molt agraïda.

I si us plau tracti’m de senyoreta que em fa sentir vella.

Gràcies,

Catalina Ionescu

Senyoreta Ionescu,

Lamento comunicar-li que els panteons del cementiri de Montjuïc són de propietat i que ara mateix no hi ha la possibilitat de fer-ne de nous per manca d’espai.

Atentament,

Xxxx

Atenció al client de Serveis Funeraris de Barcelona S.A.

Benvolgut Xxxx

Disculpi si no m’he explicat bé. Tristament l’altre dia vaig venir a l’enterrament d’una companya romanesa. La noia feia serveis a domicili per la part alta de Barcelona, però per falta de recursos anava a tot arreu en bicicleta (no és que fos ecologista ni res, es que encara estava pagant els implants, la pobra). Per desgràcia hi havia un cotxe estacionat al carril bici i no va tenir més remei que incorporar-se a la circulació, amb tan mala sort que just en aquell moment passava un autobús de la línia 64, i sembla a ser que els implants no li van servir de gaire.  Estic segura que ja deu estar al corrent d’aquest cas, i m’imagino que el servei contractat deuria ser un d’aquests amb materials absorbents, jo no vaig tenir valor de veure-la.

La qüestió és que la van enterrar al cementiri de Montjuïc. Jo vaig haver de pujar en tren des de Reus. Jo no havia estat mai en un enterrament aquí i  em va xocar molt veure que els morts els empareden en comptes d’enterrar-los, però jo amb això no m’hi vull ficar. A dir veritat el que realment em va interessar van ser els panteons: n’hi ha d’una bellesa realment espectacular i pel que he pogut veure  a través de els reixes alguns gaudeixen de superfícies interiors més que considerables.

Si em permet una confidència, disposo de pocs recursos, i els inquilins no semblaven gaudir-ne gaire d’aquests panteons i això em va donar la idea.  Ara mateix estic negociant amb TV3 anar a fer un especial del programa Cuines, i he pensat que si m’hi pogués instal·lar uns quants dies m’aniria molt bé per acabar de tancar les coses cara a cara. Em comprometo a no causar cap molèstia, i a pagar religiosament el que em demanin. Si em pogués facilitar algun contacte d’algun propietari m’hi adreçaré directament.

Gràcies per la seva atenció,

Catalina Ionescu

Senyoreta Ionescu,

Com comprendrà el panteons no poden ser utilitzats com a vivenda ni de manera permanent ni temporal perquè no han estat dissenyats per aquest ús i perquè la normativa del cementiri ho prohibeix taxativament encara que en tingués el consentiment del propietari. Si us plau entengui que no es pot passar per alt aquesta norma per una petició com la que vostè ens fa.

Quedo a la seva disposició per qualsevol altra consulta.

Atentament,

Xxxx

Atenció al client de Serveis Funeraris de Barcelona S.A.

Benvolgut Xxxx,

Disculpi si he trigat molt a contestar el seu últim correu, però he estat fent algunes gestions en relació al tema que ens ocupa i que a continuació li detallaré. Abans, però, vull dir-li que entenc la seva postura. No pretenc canviar les normes del cementiri per un caprici individual, però permeti’m algunes consideracions:

Ha estat precisament la incentivació del règim de propietat (que vostè tan defensa) el que ens ha portat a l’actual crisi.  El que jo li proposo permetria als propietaris treure un rendiment d’uns bens que segurament ara mateix s’estan devaluant i a Serveis Funeraris de Barcelona S.A., tenir uns ingressos extres en concepte de comissió. I ja m’imagino que a vostès la feina no els deu haver baixat gaire, però tal i com està el sector públic no em negarà que això no els faria servei.

També entenc que emprendre canvis d’aquesta magnitud per una sola sol·licitud és molt agosarat, per això he anat avançant feina pel meu cantó. He contactat amics, coneguts i saludats a Romania que estaven interessats a venir per oferir-los aquest servei, i tots s’hi ha mostrat entusiasmats. La setmana que ve arriben les set primeres famílies i en tinc una quinzena més de confirmades per la següent.

Per això li pregaria si fos tan amable d’enviar-me un plano  del cementiri i mides detallades dels diferents panteons, per poder pactar la ubicació de cada família.

També li volia comentar un tema personal. Pel programa especial de Cuines de Tv3 m’han enviat un cavall de casa i ara mateix està passant la quarantena a França. Com deu saber el transport d’equins a través de la UE és molt més complicat que el de persones i requereix quarantenes a cada país que creua i un munt de papers. Si tot va bé la setmana que ve també arribarà, però m’acabo d’adonar que no li havia preguntat pels animals.

Sincerament crec que el cementiri és un lloc fantàstic pel cavall, ja que gaudirà de grans avingudes per córrer i em comprometo a vigilar que no molesti a ningú i sobretot que només es mengi les corones de flors que ja s’hagin pansit.  

Pel que fa al règim de visites dels propietaris als difunts li proposo que ens avisin amb vint-i-quatre hores d’antelació i ens comprometem a deixar els panteons buits i nets com una patena i reubicar la família afectada en un altre panteó. Només em preocupa una mica l’u de novembre si tots els familiars dels difunts volen venir alhora, però segur que trobarem  alguna solució. Aquestes coses són com se sol dir “els serrells”.

I parlant de Tot Sants, que és quan ja comença a fer fred,  aprofito per preguntar-li si ja tenen alguna cosa pensada pel tema dels panellets. M’imagino que als treballadors del cementiri també els deu interessar.

Quedo a la seva disposició per qualsevol comentari.

Cordialment,

Catalina Ionescu

Senyoreta Ionescu,

Espero que es tracti d’una broma. No hi ha cap “serrell” perquè no hi ha res a parlar. Li faig saber que m’he vist obligat a posar en coneixement del cos dels Mossos d’Esquadra aquesta situació i que se’ls impedirà entrar al cementiri. Si us plau no compliqui més les coses.

Cordialment,

Xxxx

Atenció al client de Serveis Funeraris de Barcelona S.A.

Benvolgut Xxxx

Vostè demostra un gran coratge protegint-se amb els Mossos: espero que no els hi hagi remès els nostres correus, perquè el més provable és que no els hagin entès en Català. Com que veig que vostè ha emprès una línia dura m’he vist obligada a contactar la plataforma Stop Desnonaments, que han acollit la idea amb entusiasme i que d’ara endavant s’ocuparan de fer les gestions pertinents. I cregui’m, no són tan dialogants com jo.

Atentament,

Catalina Ionescu

P.S. Per cert al mail anterior vaig escriure “panellets” on volia posar “panellons”. Espero que no s’ho hagi pres com una broma, és que sóc de fora i a vegades em confonc.

Negociacions obertes amb el Ministeri de Defensa

Hola de nou. Aquests dies, davant de la passivitat política a casa nostra he iniciat discretes converses amb el Ministeri de Defensa espanyol per pactar l’alliberament nacional de Catalunya. La cosa ara mateix està una mica encallada, per això aprofito per posar-vos al dia i a veure si se us acudeix alguna cosa per tirar endavant la negociació. Espero que no us sàpiga greu que hagi negociat per tots vosaltres. Ho he fet amb la millor de les intencions:

Benvolgut senyor Ministre de Defensa espanyol excel·lentíssim Dom Pedro Morenés,

M’adreço a vostè per negociar. Espero que aquest oferiment  sigui del seu interès.

Atentament,

Catalina Ionescu

Señora Ionescu,

En respuesta a su correo electrónico  del 4 de Enero 2012, lamentamos comunicarle que no disponemos de nadie en el departamento que pueda atenderla en Catalán. Rogamos disculpe las molestias, y nos ofrecemos a contestarle cualquier petición que nos mande en Castellano.

Cordialmente,

Departamento de Atención a la Ciudadanía del Ministerio de Defensa

Benvolguts Senyors del Ministeri de Defensa,

Em sembla una terrible falta de respecte que m’adreci a l’excel·lentíssim senyor Ministre  per tractar un tema tan important i em responguin des d’un departament del Ministeri com si fos una ciutadana qualsevol. Per cert, si posen les inicials del nom del seu departament en majúscules és falta d’ortografia. Els ho dic perquè a la senyora Aguirre li va passar el mateix i va acabar sortint als diaris.

Pel que fa al tema lingüístic lamentar que busquin excuses quan encara no hem ni començat, però permetin-me que els recomani “Google Translate” amb el qual he tingut grates experiències anteriorment. Per entrar-hi només han de posar “translate” al Google i pitjar el botó “avui tinc sort” (en el seu cas “hoy estoy de suerte”).

Bàsicament volia pactar una sortida raonable per a la independència de Catalunya i els asseguro que les condicions que els ofereixo seran interessants per l’excel·lentíssim senyor Ministre Dom Pedro Morenés.

Em poso a la seva disposició i confio en la seva bona voluntat per seguir endavant amb aquesta negociació.

Atentament,

Catalina Ionescu

Señora Ionescu,

Lamentamos comunicarle que no podemos atender su petición.

Cordialmente,

Departamento de atención a la ciudadanía del Ministerio de Defensa

Benvolguts Senyors del Ministeri de Defensa,

Negociar amb vostès és realment complicat  i no m’estan posant les coses gens fàcils. Encara no he posat la primera proposta sobre la taula i ja em tanquen portes. Ara entenc els fracassos de diverses generacions de polítics catalans. Afortunadament sóc molt perspicaç i m’he fixat que han canviat les majúscules del nom del seu departament per minúscules. Ho acceptaré com un gest de bona voluntat.

Bé doncs, aquí tenen la meva primera proposta. Si us plau diguin-li al Ministre de Defensa que li ofereixo un massatge amb final feliç. Estic disposada a negociar sexe anal, però els prego que abans em passin mides, perquè els míssils són molt dolorosos. Pel que sé el senyor Morenés és més de bombes de fragmentació, però amb això no hi tinc experiència o sigui que estic oberta a qualsevol observació que vulguin fer al respecte. 

Si us plau facin arribar l’oferta al senyor Ministre. Si no, no ens en sortirem. 

Diguin-li també que estic disposada a negociar límits territorials, però a veure si pot acceptar la primera proposta.

Atentament,

Catalina Ionescu

Señora Ionescu,

Le informamos que no somos competentes para atender su petición, por favor diríjase a Presidencia.

Cordialmente,

Departamento de atención a la ciudadanía del Ministerio de Defensa

Benvolguts Senyors del Ministeri de Defensa,

Conec la vella tècnica de “vagi a la planta 3, mostrador 15”. De fet pel que sé, vostès els espanyols, la fan servir amb certa assiduïtat. Lamento profundament que utilitzin aquestes tècniques de desgast que no ajuden en res. Els prego que si ho consideren necessari incorporin Presidència a la negociació, però no m’hi facin anar, perquè sé positivament que si m’hi adreço em diran que torni a negociar amb vostès.

Com poden veure  estic disposada a ser tan persistent com calgui per fer arribar aquesta negociació a bon port i trobar una sortida satisfactòria per a les dues parts.

Com que sembla que el meu oferiment inicial no ha estat suficient volia ampliar-lo. En l’apartat dels límits territorials estic disposada a renunciar a les Balears (“Baleares / Baleares de Mallorca” per vostès) i al País Valencià (“País Valenciano” per vostès) fins que hi hagi una majoria social en aquests territoris que desitgi la independència. No li sàpiga greu que li posi algunes traduccions en la toponímia, però com que ara ja entrem en temes delicats voldria evitar a tota costa que hi poguessin haver confusions o malentesos.

També els ofereixo Tarragona. Se la poden quedar. Sé que els deu sorprendre però pensin que visc a Reus. A més a més Tarragona disposa d’una magnífica plaça de toros que els catalans ens hem encarregat de  cobrir, on hi podrien fer corrides quan plou i que amb la potent il·luminació artificial que hi hem instal·lat, fins i tot podrien fer-les a les deu de la nit, com el futbol, en “prime-time” televisiu. No em negarà que no els resulta temptador.

Pel Concurs de Castells no es preocupi. Sempre podrem arribar a un acord econòmic amb vostès  i si no, ja trobarem un altre lloc, perquè la veritat la plaça ja començava a quedar-se una mica petita.

Per últim, si volen, els ofereixo Perpinyà (“Perpiñán / PerpiñanEta” per vostès).  En el fons és com Santa Coloma de Gramenet però amb francesos, i què volen que els hi digui a mi no em fa ni fred ni calor.  Sí, ja sé que ara està sota sobirania francesa, però en paral·lel he iniciat també negociacions amb el Govern Francès. Confio que aviat podré dir-los alguna cosa en ferm d’aquest tema, però a dir veritat, el Tractat dels Pirineus se l’haurien pogut fotre pel cul, perquè m’està complicant molt la vida.

Quedo a l’espera de la seva contraoferta. Si us plau, no s’oblidin d’incorporar Presidència a la negociació.

Gràcies per endavant,

Catalina Ionescu

Benvolguts Senyors del Ministeri de Defensa,

Si no contesten els meus correus electrònics es fa impossible seguir endavant. Si us plau tinguin en consideració la meva oferta, perquè sinó això acabarà fatal. Si volen els afegeixo una caixa d'ostres i una de musclos de la llacuna de Salses. Els francesos ja ho han acceptat.

Atentament,

Catalina Ionescu